Rexones de Francia

Rexones de Francia

Francia ta estremada en 18 rexones alministratives, 13 de les cualos tán na Francia metropolitana y 5 na Francia d'ultramar.[1][2][3] Córcega ye una coleutividá territorial, pero considérase una rexón por competencies, ya inclusive s'amuesa como tal na web del INSEE.[4] Les rexones metropolitanes tán caúna subdividíes en departamentos, que varien en númberu ente los 2 y 13. Les rexones d'ultramar, téunicamente, consisten nun únicu departamentu caúna.

En 2014, como parte de les reformes p'amenorgar el gastu públicu impulsaes pol presidente Hollande, el Parllamentu francés aprobó una llei que prevía amenorgar les entós rexones metropolitanes de 22 a 13,[5] pasando d'un total de 27 a solamente 18.[6][7]

En Francia, una rexón ye al empar una división alministrativa del territoriu, una coleutividá territorial descentralizada dotada de personalidá xurídica y de llibertá d'alministración, una circunscripción eleutoral y una circunscripción alministrativa de los servicios descentralizaos del Estáu.

Les rexones, en tanta coleutividaes, cunten con dos asamblees, a diferencia d'otres coleutividaes que tienen namái una: una asamblea deliberante, el conseyu rexonal, y una asamblea consultiva, el conseyu económicu, social y ambiental rexonal (conseil économique, social et environnemental régional), representativu de les fuercies vives» de la rexón, encargáu de dar conseyos sobre ciertes cuestiones que son competencia de la rexón, antes de la so presentación al conseyu rexonal. El presidente del conseyu rexonal ye pela so parte l'executivu de la coleutividá.

El campu d'intervención de les rexones ye bien ampliu pola claúsula xeneral de competencia, que van dende la xestión de les lycées a la de los tresportes, pasando pol desenvolvimientu económicu y la fiscalidá. Rexir pol Títulu XII de la Constitución de 1958 y la cuarta parte del códigu xeneral de les coleutividaes locales (code général des collectivités territoriales).

En Francia continental (escluyendo a Córcega)[ensin referencies], la superficie media d'una rexón (antes de la reforma) yera de 25 809 km², que ye alredor d'una quinta parte de la superficie media d'un estáu d'EE.XX., y namái un 4% de la superficie media d'una provincia de Canadá, pero un 15% más grande que la superficie media d'un estáu d'Alemaña, y un 67% más grande que la superficie media d'una rexón d'Inglaterra.

  1. Mayotte devient le 101e département français, Le Monde, dáte-le 31|mars|2011}}.
  2. Bien que le quorum n'ait pas été atteint lors de la première réunion du conseil général de l'île qui devait désigner un nouveau président et lancer officiellement le nouveau statut de Mayotte (cette réunion est reportée au 3 avril), le gouvernement français considère que le 101e département français a bien été créé le jeudi 31 mars puisque l'article 37 de la loi n° 2010-1487 du 7 décembre 2010 relative au département de Mayotte prévoit simplement que « Hormis celles de ses articles 30 à 35, Les dispositions de la présente loi entrent en vigueur à compter de la première réunion suivant le renouvellement du conseil général de Mayotte en 2011. »
  3. Monde.fr "Mayotte accède à son statut de département dans la confusion", consultáu'l 31/03/2011]
  4. «Carte des Régions» (francés). INSEE. Consultáu'l 29 de setiembre de 2009.
  5. «Francia amenorga de 22 a 13 el númberu de rexones pa retayar gastos». El País (23 de xunetu de 2014). Consultáu'l 14 d'abril de 2015.
  6. Monde.fr « Adoption par l'assemblée le passage de 22 régions métropolitaines à 13 »
  7. http://internacional.elpais.com/internacional/2014/12/09/actualidad/1418157406_307847.html

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search